FESTA MAJOR

-CONCEPTE DE FESTA MAJOR

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o ser una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, Quan no s'escau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any. 

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. És reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns -la plaça, el cafè o l'església- i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

Solen durar tres dies, el primer dels quals hom considera feriat, i es sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana.

Entre els actes profans, cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre, balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, cóssos amb divertiments infantils, bous o correbous, competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires... La Corporació municipal presideix a els actes més solemnes. 

-FESTES D´ESTIU I D´HIVERN

Durant l'any hi han dos tipus de festes, les festes d'estiu són les identificades amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits. 

És tracta de festes de collita, les anomenades Festes Majors o Festa Grossa. Després de les collites, l'home del camp va sentir la necessitat d'agrair a les deïtats als Béns obtinguts. Aquesta és la raó per la qual la majoria d les Festes Majors, que podin ser considerades els hereves naturals de les celebracions agrícoles de les primeres civilitzacions, és produeixen durant l'estiu i quan la collita havia sigut molt bona és quan és parlava de Festa Grossa.

Per l´altre banda hi tenim les festes d´hivern les quals es celebren pel solstici d´hivern ja que amtigament es considerava un moment especial del cicle anual de l'any, fins i tot durant el període neolític. Esdeveniments astronòmics controlats en l'antiguitat, com l'aparellament dels animals, la sembra dels cultius i el mesurament de les reserves entre les collites d'hivern mostren com les diferents mitologies i les tradicions culturals han sorgit. 

El solstici d'hivern pot haver estat immensament important perquè les comunitats havien de ser privades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparats en els últims nou mesos. En els climes temperats, el festival de ple hivern va ser l'última festa de celebració, abans de l'inici de l'hivern. 

-TRADICIÓ DE LA FM A SANT BOI

Normalment les festes de Sant Boi de Llobregat són cap a les mateixes dates entre el 19 i el 24 de maig. En aquesta festa destaquen els concerts musicals, un programa amb moltes propostes i activitats, amb una dedicació especial al públic familiar, amb l'objectiu que tothom gaudeixi de la festa.  Les entitats de la ciutat tindran una participació destacada, sobretot el paper que fa al bloc d'activitats de cultura popular. 

Pel que fa a les activitats als barris, en diferents espais de Marianao és representa un espectacle teatral sobre la història del barri, produit i interpretat per veïns i veïnes, al marc del projecte municipal Cultura als Barris. També a Marianao, la dansa contemporània és la protagonista de l'espectacle participatiu Sant Boi és Mou i a Ciutat Cooperativa i Molí Nou té lloc la 3a edició de la Cooperació Arts al Carrer.

Com marca la tradició sempre es fa el Piromusical des del parc de la Muntanyeta que tanca els actes.

-CARTELLS I SIMBOLISME

Des del seu origen, el cartell ha canviat molt la seva forma, però la seva funció, i la de la resta d'elements de promoció (com el programa o les banderoles) és doble: d'un grup, ens informa dels principals esdeveniments que és duren a terme durant  els dies de celebració. I d'una altra, no menys important, ens anticipa l'ambient festiu, posant-nos en situació de cara als esdeveniments què gaudirem durant els dies més especials de l'any.

Els cartells sempre han estat a cavall entre la comunicació gràfica i l'art. Han anat aplicant tota mena de solucions gràfiques (tipografia, fotografia, il·lustració, color ...), responent a tots els casos a les tendències gràfiques i tecnològiques que s´acompanyava en cada moment de la història del disseny.

                               

 SEGONA PASQUA

-ORIGEN

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que es celebra de manera desigual en tot el país. No obstant això, és una festa de caràcter religiós anomenada Pasqua de Pentecosta.

La festivitat té lloc el cinquantè dia després de diumenge de Resurrecció. Per això, també es pot fer referència a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, pasqüetes o Pasqua Granada.

La festa té un refons clarament religiós i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va confiar l'inici de la tasca evangelitzadora. 

Però es creu que el fons històric d'aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en la qual primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa al Shavuot, que literalment significa 'festa de les setmanes'. Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren actualment, recorda el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya de Sinaí i celebra el lliurament de la llei a el poble d'Israel.

-SIMBOLISME 

El ciri pasqual

Simbolitza el Crist, mort i resurrecció, que ens dóna la seva llum, simbolitzada amb el foc que beneïm la nit solemníssima de Pasqua, en la Vetlla Pasqual.

Les flors

Un altre element important a tenir en compte en el temps pasqual són les flors, que han de decorar bé sobre tot el presbiteri i el baptisme de el temple. L'abundància de flors per pasqua és important perquè simbolitzi la vida, l'alegria, el goig de la resurrecció de Jesús i la nova vida que ell mateix ens comunica. 

Els llums

És important, també, en aquest temps litúrgic de la Pasqua que abundi la llum en el temple: la llum dels ciris, la blancor dels ornaments ... tot ens ha de portar a contemplar que la Pasqua és alhora llum per a tot el món.

El cant de l'al·leluia

El cant propi de la Pasqua és, sens dubte, l'al·leluia, que en hebreu significa «lloa el Senyor». Malgrat que el cantem durant la majoria dels temps litúrgics , és un cant purament pasqual, ja que en un inici només es cantava el diumenge de resurrecció, tot i que més tard es començarà a cantar durant els cinquanta dies de Pasqua. 

-CELEBRACIÓ AVUI DIA

Pel que fa a les celebracions populars esdevingudes aquest dia, es destaca a Almonte, Huelva, Andalusia, la celebració de la Verge del Rocío; arriben en romeria germandats d'arreu d'Espanya.

En Atienza, Guadalajara, Castella-la Manxa, se celebra des de l'any 1162 la festa de la Caballada, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.

A Santander, Cantàbria, se celebra la Festa de la Mare de Déu de la Mar.

A Ciudad Real, província homònima, Castella-la Manxa, se celebra la romeria de Santa Maria d'Alarcos.

En Dues Torres, Còrdova, Andalusia se celebra la festivitat de Nostra Senyora de Guia.

 SÍMBOLS D´AHIR I D´AVUI

-SÍMBOL DE LA PAU

La seva història comença a la Gran Bretanya, on va ser dissenyat per l'artista gràfic Gerald Holtom al febrer de 1958 per a ser utilitzat com a símbol contra les armes nuclears. El símbol de la pau va debutar el 4 d'abril de 1958, en un míting de el Comitè d'Acció Directa contra la Guerra Nuclear, que va incloure una marxa des de Londres a Aldermaston. 

Els manifestants van portar 500 dels símbols de pau de Holtom en pals, amb la meitat dels rètols negres sobre fons blanc i l'altra meitat blanc sobre fons verd. A Gran Bretanya, el símbol es va convertir en l'emblema de la Campanya pel Desarmament Nuclear, el que va fer que el disseny es convertís en sinònim d'aquesta causa de la Guerra Freda. 

El símbol hippie fet per Gerald Holtom mai ha estat oblidat. Uns anys després de la seva primera aparició en els carrers d'Anglaterra, es va convertir en el símbol de la pau que tothom coneix, del pacifisme i la no violència que advoca per l'amor i no la guerra que els hippies van tractar de difondre per tot el món, des de París al maig del 68 fins Woodstock, passant per Vietnam, on els manifestants treballaven pacíficament contra la seva guerra.

Gairebé cinquanta anys després, l'acrònim Pau i Amor s'ha posat de moda i no només per als hippies. Seguirà sent el símbol de la pau i l'amor que ha passat per la història per sempre, però ha estat embrutat per ser enganxat, inscrit, dibuixat i exhibit a tot arreu, sense idees, sense art i sense convicció només pel bé de la bellesa.

-SÍMBOL ESVÀSTICA

És molt difícil relacionar-la amb alguna cosa més que no siguin els nazis, però, el seu origen és molt més ric i antic del que penses. Està associat amb el budisme i l'hinduisme i va ser usat per egipcis, grecs, romans i celtes. Per als hindús té dos significats, depenent cap a on trencada: si és en sentit de les agulles del rellotge, representa el déu Vishnu, si és en el sentit contrari, a Kali.

Més tard, l'esvàstica arribava a Europa, els nacionalismes anaven prenent cada vegada més pes entre els diferents estats de continent, entre ells Alemanya. Durant el segle XIX, diferents corrents nacionalistes van començar a desenvolupar una teoria basada en les similituds de l'alemany amb el sànscrit, el que els va portar a deduir que les cultures de la zona del riu Indo i l'alemanya tenien algun tipus de connexió. 

A més, es van descobrir objectes de tribus nòmades àries en excavacions arqueològiques amb esvàstiques gravades en ells. D'aquesta manera, va començar a assentar-se la creença entre els grups més nacionalistes alemanys que va haver d'haver existit una raça originària de la regió d'Euràsia -a la qual van cridar "raça ària" - que va donar origen a el poble alemany. Segons aquesta teoria, els pobles germans descendien d'una raça superior, una raça que tenia un passat i símbols com l'esvàstica.

SANT JORDI

Cada 23 d’abril la festivitat de Sant Jordi, el dia del Patró de Catalunya, se celebra amb molt entusiasme i alegria per tal de perpetuar aquesta tradició que es basa en l’amor i la cultura.

A Catalunya celebrem la diada, dia del llibre i de la rosa. S'omplen els carrers de casetes de llibres i de persones que venen roses per les cantonades i almenys durant unes hores la cultura, la bellesa i l'amor s'apoderen de les nostres vides. A més aquest dia correspon amb el dia en què van morir dos grans de la literatura universal, William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

Llegenda

Davant del terror que el drac imposava el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia. Quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l’encarregada de fer el sorteig. La mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanquí destinat al sacrifici. Era el seu! Es va acomiadar i se’n va anar cap al bosc, al cau del drac.

De cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.

La princesa va pregar al cavaller que no s’exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la.

En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l’ala esquerra, a l’indret on tenia el cor.

Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s’havia fos, va néixer a l’acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa. 

Per què es regalen roses?

Regalar roses és el més significatiu d'aquesta festivitat. Qualsevol pot fer aquesta ofrena, encara que com dicta la tradició és l'home qui ha de lliurar-li una rosa a la seva estimada. Segons explica la llegenda, Sant Jordi va salvar a la seva princesa matant el drac de la sang va brollar un roser. És per això que alguns la consideren el Sant Valentí català, perquè es diu que Sant Jordi és, per excel·lència, el patró dels enamorats a Catalunya.

Per què es regalen llibres?

A més, el 23 d'abril és el Dia Mundial de el llibre promogut per la UNESCO el 1995. És per això que en aquest dia, a més de l'intercanvi de roses, regalar llibres és la forma de commemorar una de les tradicions més arrelades dins la cultura catalana.

SIMBOLOGIA

-EL DRAC:  el drac és un símbol del malament, de les tendències demoníaques, del caos, un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

-LA PRINCESA: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor. 

-EL CAVALLER: El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu cavall, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per amor, s'entrega a alguna cosa o algú que està més enllà d'un mateix.

-LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons.

-LA SANG: La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica.

-LA ROSA: La rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, a l'enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'amor, posarem fi a la seva existència transmutant en una bella mostra de vida i passió. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia al seu interior. En general aquest color de rosa significa amor, gratitud i admiració. 

 SIMBOLISME DEL FOC

-SIGNIFICAT

El foc és vist com un element que allunya i destrueix tot malament, purifica, i neteja l'ànima, i tot el que posseeix l'individu en el seu poder.  

D'altra banda, segons els diferents passatges bíblics en el qual es desenvolupa el terme foc, es pot concloure que el foc de Déu purifica, sosté i protegeix l'individu.

-SIMBOLISME

L'adoració al foc és l'acció de retre-li culte a aquest element, considerant sagrat en si mateix o bé, representant d'alguna divinitat. La veneració al foc va ser el tret característic de gairebé tots els pobles de l'Antiguitat juntament amb el culte al Sol, de qui no pot fàcilment dissociar, ja que els déus solars de vegades també ho eren de foc. 

En el cas del foc, és fàcil suposar els motius de la seva adoració. Bàsicament, se li rendia culte per la fascinació que aquest provocava i pel seu origen desconegut, el que va impactar a gairebé tots els pobles primitius.

A partir d'aquest punt, s'interpreta que el foc va ser sinònim de salvació, protecció i aliment, és aquesta la causa de l'elaborat culte que se li va retre més tard.

-EL FOC A LA BÍBLIA

Com que era un element molt important per als antics, el foc s´esmenta amb freqüència en les escriptures de la bíblia. Sovint està associat amb la presència de Déu  i té un paper important en les visions simbòliques de la divinitat. Es compara Déu amb un foc consumidor o devorador i un foc purificador; fins la paraula de Déu és comparada amb el foc . Així com el Senyor va castigar els pecadors amb foc, els aniquilarà finalment amb ell . 

-EL FOC AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El foc va ser un nou poder per a l'home, un poder increïble. L'operació es repeteix i l'efecte és el mateix, fins convertir-se en un acte habitual i un recurs a què es va amb freqüència.

És el més lleu i actiu dels quatre elements (aigua, terra, aire, foc) que en la constitució del món distingien diversos filòsofs antics. 

Els quatre elements representen les quatre formes de la matèria que simbolitzen els diferents comportaments de la natura.

Així, el foc, tot i que és mirat encara com un do diví, està ja en mans de l'home que pot engegar, mantenir-lo en certa mesura i apagar a voluntat. Encara més: pot utilitzar-lo per gaudir de la llum i la calor, per espantar les feres i, més endavant, per coure els aliments i procurar atuells.

Des èpoques llunyanes i tot i que sorgeixen les altes cultures, el foc és mirat com una revelació de la divinitat, com una força de purificació o com un símbol d'integració humana.

 LA SETMANA SANTA

La Setmana Santa és la festa cristiana que recorda els últims moments de Crist a la Terra: la passió, la mort i la resurrecció; és a dir, des que arriba a Jerusalem proclamat Salvador, fins que és processat, mort i enterrat i ressuscita. 

Una de les tradicions més destacades són les processons, una processó és un acte religiós consistent en una desfilada pels carrers de les ciutats i pobles, on els anomenats "portants" porten a coll imatges relatives a la passió i mort de Jesús de Natzaret.

Durant els dies de la setmana es van fent diverses tradicions:

-DIUMENGE DE RAMS

Aquest dia és tradició estrenar qualsevol peça nova per tal de tenir sort la resta de l'any i portar palmes i rams d'olivera a missa.

 -DILLUNS SANT

La tradició d'aquest dia prové de les confraries. A alguns pobles, des del dia previ i fins dimecres Sant, una guàrdia s'alterna cada cinc minuts per custodiar el Crist de la Bona Sort a l'Església.

-DIMARTS SANT

Aquest dia s´aprofita en alguns llocs per celebrar la missa crismal de el Dijous Sant en la qual es beneeix el Crisma.

-DIMECRES SANT

Des del segle XIX en llocs com Múrcia se celebra aquest dia la traïció de Judes a Jesús per 30 monedes de plata amb el sonar dels tambors i vestint una túnica negra.

-DIJOUS SANT

En aquesta jornada, es rememoren els set recorreguts que va fer Jesús des de l'hort de les oliveres fins al Calvari. Es fan pregàries de perdó i agraïment en cada església que es visita.

-DIVENDRES SANT

En aquesta ocasió es recorda el viacrucis i la mort de Jesús. Per això, moltes dones vesteixen vestits negres sota del genoll i molts homes van de blanc.

-DISSABTE SANT

En senyal de canviar el vell pel nou i rebre la resurrecció de Jesucrist, en alguns llocs tiren la vaixella vella per la finestra.

-DIUMENGE DE PASQUA

Aquest dia se celebra el triomf de Jesús. Segons una de les tradicions, es pinten ous de diferents colors i en altres llocs com Badajoz, es cremen ninots o a Catalunya es menja la mona.

SÍMBOLS SETMANA SANTA

- El vi i el pa: símbol de la vida eterna que Jesús de Natzaret va oferir als seus deixebles en l'Últim sopar. El vi simbolitza la sang que va vessar Jesucrist i el pa seu cos. 

-Els rams i les palmes: símbol de la victòria, per commemorar l'arribada de Jesús, muntat en un ase, rebut per una multitud de persones que portaven rams de palmes per tal de saludar l'anomenat messies. 

-El lavatori dels peus: símbol de lliurament i humilitat de Jesús de Natzaret cap als altres, durant l'últim sopar. 

-El Ciri: símbol que representa la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret. 

-L'aigua de baptisme: símbol en la nit de Pasqua, es realitzen batejos, ja que l'aigua simbolitza la vida i la purificació.

-La creu: simbolitza la passió i sacrifici de Jesús de Natzaret per i per a la humanitat.

- Els conills de Pasqua: el Diumenge de Resurrecció el conill és símbol de vida i fertilitat.

- Els ous de Pasqua: són símbols de fertilitat i començament de la vida. 

                                  

   

OPINIÓ PERSONAL

Des de el meu punt de vista veig bé que aquest any no se celebrin les festes i tradicions de Setmana Santa ja que pel COVID el més normal és que no es facin i es respectin les mesures de seguretat. Penso que ajuntar tanta gent en les processons per exemple, causaria el contagi de moltes persones i s´empitjoraria la situació, per tant és millor intentar evitar totes aquelles celebracions que puguin pujar els contagis.

D'altra banda, opino que si hi ha alguna tradició que es pugui fer controlada i respectant les mesures, si que veig bé que es faci.

 AMOR

Els principals tipus d´amor són:

-PHILIA (amor admiratiu)

Aquest amor el pots sentir quan estàs amb un amic o un familiar. Els principals components de Philia tenen a veure amb valorar i admirar a la persona.

En aquest amor no hi ha desig, i al contrari de l'amor eròtic, pot durar tota la vida. Això sí, Philia requereix d'anar cultivant la relació amb afecte i respecte. A mesura que anem compartint temps i experiències amb la persona el nostre amor admiratiu anirà creixent.

-EROS (amor romàntic i passional)

Aquest tipus d'amor és el que es dóna al començament i és quan moltes parelles asseguren haver-se enamorat "a primera vista". Té a veure amb la intensitat de l'atracció física i passional per l'altra persona. És el responsable de que sentis atracció sexual per una altra persona. És un amor egoista que tracta de satisfer el desig propi devorant a l'altre.

-ÀGAPE (amor desinteressat)

Aquest amor és la combinació del romàntic amb l´amistós i lleial. 

Es basa en un compromís indestructible. No hi ha gelosia ni es busca la reciprocitat, ja que la base és el benestar de l'altre. És un amor més espiritual. És un amor incondicional, pur i desinteressat. És l'amor que sent una mare amb el seu fill. L'estima sense condició, només per ser. El cuida i li dóna tendresa.

A part d´aquests existeixen uns altres tipus d´amor que són els següents:

-LUDUS (amor lúdic)

En aquest amor, la parella busca més aventures i diversió. Aquí l'atracció física juga un paper important, però quan les persones s'avorreixen no es fan problema i van a la recerca d'un nou amor.

-STORGE (amor amistós i lleial)

El més important en aquest tipus d'amor és l'emocional. Està basat en la lleialtat, l'amistat i la companyonia. "La relació es manté per l'entesa mútua i la necessitat de gaudir de la companyia de l'altra persona i les relacions sexuals passen a segon pla, així com les demostracions de passió intensa". 

-MANIA= EROS+LUDUS (amor maniàtic)

Aquest amor sorgeix del que obsessiu i el passional. És una relació que es basa en la gelosia i la possessió, per tant, de vegades pot acabar en violència.

-PRAGMA= LUDOS+STORGE (amor pragmàtic)

En aquest amor la parella aborda la relació des dels interessos comuns, en el realista i pràctic.  És una relació amb els mateixos interessos, mateixos gustos, mateixa classe social, etc.

OPINIÓ PERSONAL:

Des del meu punt de vista sobre l´amor, considero que és el sentiment més important a la vida de tothom ja que si no hi ha cap mena d´amor a la teva vida no crec que puguis arribar a ser una persona feliç del tot ja que sentir-te estimat ja sigui per la teva familia, amistats o parella et fa sentir-te bé amb tu mateix i fa sentir que ets algú important.

Per altre banda, penso que sentir amor per una persona és voler el seu bé i fer tot el possible per a fer feliç a l´altre persona sense esperar cap benefeci propi, és a dir, no fer les coses esperant una resposta o alguna cosa a canvi, fer-les perquè realment les sents, per a mi fer això és senyal de que realment estimes a aquesta persona.