SIMBOLISME DEL FOC

-SIGNIFICAT

El foc és vist com un element que allunya i destrueix tot malament, purifica, i neteja l'ànima, i tot el que posseeix l'individu en el seu poder.  

D'altra banda, segons els diferents passatges bíblics en el qual es desenvolupa el terme foc, es pot concloure que el foc de Déu purifica, sosté i protegeix l'individu.

-SIMBOLISME

L'adoració al foc és l'acció de retre-li culte a aquest element, considerant sagrat en si mateix o bé, representant d'alguna divinitat. La veneració al foc va ser el tret característic de gairebé tots els pobles de l'Antiguitat juntament amb el culte al Sol, de qui no pot fàcilment dissociar, ja que els déus solars de vegades també ho eren de foc. 

En el cas del foc, és fàcil suposar els motius de la seva adoració. Bàsicament, se li rendia culte per la fascinació que aquest provocava i pel seu origen desconegut, el que va impactar a gairebé tots els pobles primitius.

A partir d'aquest punt, s'interpreta que el foc va ser sinònim de salvació, protecció i aliment, és aquesta la causa de l'elaborat culte que se li va retre més tard.

-EL FOC A LA BÍBLIA

Com que era un element molt important per als antics, el foc s´esmenta amb freqüència en les escriptures de la bíblia. Sovint està associat amb la presència de Déu  i té un paper important en les visions simbòliques de la divinitat. Es compara Déu amb un foc consumidor o devorador i un foc purificador; fins la paraula de Déu és comparada amb el foc . Així com el Senyor va castigar els pecadors amb foc, els aniquilarà finalment amb ell . 

-EL FOC AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El foc va ser un nou poder per a l'home, un poder increïble. L'operació es repeteix i l'efecte és el mateix, fins convertir-se en un acte habitual i un recurs a què es va amb freqüència.

És el més lleu i actiu dels quatre elements (aigua, terra, aire, foc) que en la constitució del món distingien diversos filòsofs antics. 

Els quatre elements representen les quatre formes de la matèria que simbolitzen els diferents comportaments de la natura.

Així, el foc, tot i que és mirat encara com un do diví, està ja en mans de l'home que pot engegar, mantenir-lo en certa mesura i apagar a voluntat. Encara més: pot utilitzar-lo per gaudir de la llum i la calor, per espantar les feres i, més endavant, per coure els aliments i procurar atuells.

Des èpoques llunyanes i tot i que sorgeixen les altes cultures, el foc és mirat com una revelació de la divinitat, com una força de purificació o com un símbol d'integració humana.