SÍMBOLS D´AHIR I D´AVUI

-SÍMBOL DE LA PAU

La seva història comença a la Gran Bretanya, on va ser dissenyat per l'artista gràfic Gerald Holtom al febrer de 1958 per a ser utilitzat com a símbol contra les armes nuclears. El símbol de la pau va debutar el 4 d'abril de 1958, en un míting de el Comitè d'Acció Directa contra la Guerra Nuclear, que va incloure una marxa des de Londres a Aldermaston. 

Els manifestants van portar 500 dels símbols de pau de Holtom en pals, amb la meitat dels rètols negres sobre fons blanc i l'altra meitat blanc sobre fons verd. A Gran Bretanya, el símbol es va convertir en l'emblema de la Campanya pel Desarmament Nuclear, el que va fer que el disseny es convertís en sinònim d'aquesta causa de la Guerra Freda. 

El símbol hippie fet per Gerald Holtom mai ha estat oblidat. Uns anys després de la seva primera aparició en els carrers d'Anglaterra, es va convertir en el símbol de la pau que tothom coneix, del pacifisme i la no violència que advoca per l'amor i no la guerra que els hippies van tractar de difondre per tot el món, des de París al maig del 68 fins Woodstock, passant per Vietnam, on els manifestants treballaven pacíficament contra la seva guerra.

Gairebé cinquanta anys després, l'acrònim Pau i Amor s'ha posat de moda i no només per als hippies. Seguirà sent el símbol de la pau i l'amor que ha passat per la història per sempre, però ha estat embrutat per ser enganxat, inscrit, dibuixat i exhibit a tot arreu, sense idees, sense art i sense convicció només pel bé de la bellesa.

-SÍMBOL ESVÀSTICA

És molt difícil relacionar-la amb alguna cosa més que no siguin els nazis, però, el seu origen és molt més ric i antic del que penses. Està associat amb el budisme i l'hinduisme i va ser usat per egipcis, grecs, romans i celtes. Per als hindús té dos significats, depenent cap a on trencada: si és en sentit de les agulles del rellotge, representa el déu Vishnu, si és en el sentit contrari, a Kali.

Més tard, l'esvàstica arribava a Europa, els nacionalismes anaven prenent cada vegada més pes entre els diferents estats de continent, entre ells Alemanya. Durant el segle XIX, diferents corrents nacionalistes van començar a desenvolupar una teoria basada en les similituds de l'alemany amb el sànscrit, el que els va portar a deduir que les cultures de la zona del riu Indo i l'alemanya tenien algun tipus de connexió. 

A més, es van descobrir objectes de tribus nòmades àries en excavacions arqueològiques amb esvàstiques gravades en ells. D'aquesta manera, va començar a assentar-se la creença entre els grups més nacionalistes alemanys que va haver d'haver existit una raça originària de la regió d'Euràsia -a la qual van cridar "raça ària" - que va donar origen a el poble alemany. Segons aquesta teoria, els pobles germans descendien d'una raça superior, una raça que tenia un passat i símbols com l'esvàstica.

SANT JORDI

Cada 23 d’abril la festivitat de Sant Jordi, el dia del Patró de Catalunya, se celebra amb molt entusiasme i alegria per tal de perpetuar aquesta tradició que es basa en l’amor i la cultura.

A Catalunya celebrem la diada, dia del llibre i de la rosa. S'omplen els carrers de casetes de llibres i de persones que venen roses per les cantonades i almenys durant unes hores la cultura, la bellesa i l'amor s'apoderen de les nostres vides. A més aquest dia correspon amb el dia en què van morir dos grans de la literatura universal, William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

Llegenda

Davant del terror que el drac imposava el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia. Quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l’encarregada de fer el sorteig. La mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanquí destinat al sacrifici. Era el seu! Es va acomiadar i se’n va anar cap al bosc, al cau del drac.

De cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.

La princesa va pregar al cavaller que no s’exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la.

En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l’ala esquerra, a l’indret on tenia el cor.

Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s’havia fos, va néixer a l’acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa. 

Per què es regalen roses?

Regalar roses és el més significatiu d'aquesta festivitat. Qualsevol pot fer aquesta ofrena, encara que com dicta la tradició és l'home qui ha de lliurar-li una rosa a la seva estimada. Segons explica la llegenda, Sant Jordi va salvar a la seva princesa matant el drac de la sang va brollar un roser. És per això que alguns la consideren el Sant Valentí català, perquè es diu que Sant Jordi és, per excel·lència, el patró dels enamorats a Catalunya.

Per què es regalen llibres?

A més, el 23 d'abril és el Dia Mundial de el llibre promogut per la UNESCO el 1995. És per això que en aquest dia, a més de l'intercanvi de roses, regalar llibres és la forma de commemorar una de les tradicions més arrelades dins la cultura catalana.

SIMBOLOGIA

-EL DRAC:  el drac és un símbol del malament, de les tendències demoníaques, del caos, un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

-LA PRINCESA: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor. 

-EL CAVALLER: El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu cavall, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per amor, s'entrega a alguna cosa o algú que està més enllà d'un mateix.

-LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons.

-LA SANG: La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica.

-LA ROSA: La rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, a l'enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'amor, posarem fi a la seva existència transmutant en una bella mostra de vida i passió. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia al seu interior. En general aquest color de rosa significa amor, gratitud i admiració. 

 SIMBOLISME DEL FOC

-SIGNIFICAT

El foc és vist com un element que allunya i destrueix tot malament, purifica, i neteja l'ànima, i tot el que posseeix l'individu en el seu poder.  

D'altra banda, segons els diferents passatges bíblics en el qual es desenvolupa el terme foc, es pot concloure que el foc de Déu purifica, sosté i protegeix l'individu.

-SIMBOLISME

L'adoració al foc és l'acció de retre-li culte a aquest element, considerant sagrat en si mateix o bé, representant d'alguna divinitat. La veneració al foc va ser el tret característic de gairebé tots els pobles de l'Antiguitat juntament amb el culte al Sol, de qui no pot fàcilment dissociar, ja que els déus solars de vegades també ho eren de foc. 

En el cas del foc, és fàcil suposar els motius de la seva adoració. Bàsicament, se li rendia culte per la fascinació que aquest provocava i pel seu origen desconegut, el que va impactar a gairebé tots els pobles primitius.

A partir d'aquest punt, s'interpreta que el foc va ser sinònim de salvació, protecció i aliment, és aquesta la causa de l'elaborat culte que se li va retre més tard.

-EL FOC A LA BÍBLIA

Com que era un element molt important per als antics, el foc s´esmenta amb freqüència en les escriptures de la bíblia. Sovint està associat amb la presència de Déu  i té un paper important en les visions simbòliques de la divinitat. Es compara Déu amb un foc consumidor o devorador i un foc purificador; fins la paraula de Déu és comparada amb el foc . Així com el Senyor va castigar els pecadors amb foc, els aniquilarà finalment amb ell . 

-EL FOC AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El foc va ser un nou poder per a l'home, un poder increïble. L'operació es repeteix i l'efecte és el mateix, fins convertir-se en un acte habitual i un recurs a què es va amb freqüència.

És el més lleu i actiu dels quatre elements (aigua, terra, aire, foc) que en la constitució del món distingien diversos filòsofs antics. 

Els quatre elements representen les quatre formes de la matèria que simbolitzen els diferents comportaments de la natura.

Així, el foc, tot i que és mirat encara com un do diví, està ja en mans de l'home que pot engegar, mantenir-lo en certa mesura i apagar a voluntat. Encara més: pot utilitzar-lo per gaudir de la llum i la calor, per espantar les feres i, més endavant, per coure els aliments i procurar atuells.

Des èpoques llunyanes i tot i que sorgeixen les altes cultures, el foc és mirat com una revelació de la divinitat, com una força de purificació o com un símbol d'integració humana.